El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
Casa de la Via Aj de Sant Boi
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.
La proposta tracta d’ordenar i armonitzar les edificacions al voltant de la Plaça de la Vila a través de les següents consideracions:
Adaptabilitat i versatilitat: no fem una proposta formal sinó de colors i materials que s’han de poder adaptar a cada cas i mantenir-se vigents al llarg del temps.
Amabilitat: els materials han de ser reconeixibles, tradicionals, de fàcil execució i manteniment.
ACTUACIÓ: per a aconseguir l’equilibri i sintonia entre les edificacions, s’unifiquen alçades i s’introdueixen colors i elements comuns: persianes de fusta de colors frecos com la vegetació, el balcó com a element clarament mediterrani i estucs tradicionals de colors càlids.
Es tracta de tenir en compte les proporcions i reconèixer elements que, independentment de l'época en què s'hagin fet, tenen la virtut d'estar en la mateixa sintonia.