Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

L'edifici va ser un petit palau renaixentista que es va ampliar a començaments del segle per a allotjar l'Institut de la Dona de la Diputació fins al 1936.
En planta baixa s'ha remodelat l'antiga Cuina de les Arts, convertint-la en una petita sala en forma d'hemicicle, i l'antiga Sala Adrià Gual de l’antic Institut de la Dona republicà, incorporat-hi una Sala d'exposicions, un bar, les taquilles i petites dependències. A planta soterrani s'han instal·lat els camerins d'amdues sales, els serveis públics, els passadissos d'evacuació i els magatzems, tallers i instal·lacions generals.
La intenció general del projecte ha consistit en unificar espais, aconseguir sales visualment grans en espais petits, amb tractaments generals càlids i nobles. Els elements nous s'han compost tenint cura de no perdre l'escala del lloc, mirant de convertir un teatre petit en una sala gran.

Remodelació dels Teatres de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona.
1984-1986
Thumbnail 1
Thumbnail 1
Thumbnail 1
Thumbnail 1
Thumbnail 1
Thumbnail 1
Thumbnail 1
previous arrow
next arrow