El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

El gran Teatre de Manresa entra en crisi als anys 80, després d’un període de cinema, per la manca
d’adequació al tipus d’espectacle actual.
Edifici inclós al catàleg municipal, forma part de la imatge del passeig.
Amb la intervenció, es buida totalment l’interior i es construeisx una nova caixa escènica equipada amb
una sala comfortable per a 800 espectadors. A sota, una sala més petita serveix per als assajos i petites
representacions.
El gran pati exterior dóna cabuda a festes i teatre a l’aire lliure.

La Casa d’Altures, construïda l’any 1890, va ser la residència del director de la companyia d’aigües instal.lada a Barcelona. Constava d’una sèrie de dependències al voltant d’un pati central que il.luminava la rica ornamentqció d’estil àrab.
El repte va consistir en adaptar les necessitats espaials de la nova seu respectant, inclús potenciant, l’espectacular qualitat ambiental d’aquest edifici.
Les golfes de sota terrat, fosques i baixes de sostre es converteixen en una segona planta lluminosa i àmplia al construir una nova coberta, un nou tancament interior de vidre i sobretot una nova claraboia més gran i més transparent. Tots els espais participen de la llum del pati interior, limitats per mampares de vidre, i de les vistes exteriors a través de les finestres existents a les façanes.